La màgia y el poder de 'Le Ballon Rouge'

'Le Ballon rouge' (1956) —dirigida per Albert Lamorisse i protagonitzada pel seu fill Pascal Lamorisse— és un migmetratge de 34 minuts pràcticament sense diàlegs que va guanyar l'Oscar 1956 com a millor guió original, i la Palma d'Or de curtmetatges a Cannes. La imatge és simple, un nen, un globus vermell, i un escenari molt gris: el barri deteriorat de Belleville a París. Un nen troba un globus vermell, entrelligat a un fanal, en un dels carrers empedrats del París de mitjans del segle XX. El nen creu que el globus és un com tants altres; però passats un parell de minuts -de la pel·lícula- ell i nosaltres ens adonem que en realitat té vida. El migmetratge proposa a l'espectador un viatge al passat, als moments més tendres i feliços de la infantesa. És un viatge de tornada a l'edat de la innocència, on tot és possible, on els objectes inanimats prenen vida i els únics límits són els que planteja la imaginació. Narrat de manera deliciosa, gairebé poètica, el director ens parla de la lluita pels somnis i com aquells que ens envegen són capaços de truncar-los per pur egoisme. Amb un final visualment esplèndid, aquesta pel·lícula aconsegueix omplir els nostres cors de sensibilitat i emoció.

Aquesta imatge mostra l'equip de filmació treballant a la rue du Transvaal. Un home sosté una llarga canya de pescar. El cable del globus podria estar connectat a la canya.